Pràctiques de retorn al bosc

Els camins saben moltes coses de nosaltres i dels altres, però els que hi passem, encara que sigui a poc a poc, no sempre som capaços de desxifrar de manera clara allò que ens volen dir. És el camp que queda lliure per a la imaginació i l'escriptura. Entre el vagareig i la cerca, la història afigurada i el passat personal, l'observació de la natura i les veus dels escriptors, Ramon Erra recorre senders, pistes i carrers perseguint promeses reals i fantasioses, o simplement per desemboirar la ment. Trepitja corriols fressats de fa segles per nòmades i pastors, llegeix o fa autoestop arran de carretera, recorre de nou aquell primer camí, el que porta dins. Un animal, una por, un pòtol, una cançó. Tot es barreja pels camins, mentre es va passant entre el bruc i l'argelaga. Amb una escriptura que capta la fluïdesa, imprecisa i fragmentada, de l'experiència de caminar, aquí se'ns desvela un magnífic paisatge literari. 

 «Les caminades molts cops porten a algun forat que no sabem com acabar de tapar. Una il·lusió no acomplerta. De vegades és una escletxa que ens crida cap a dins de ves a saber on amb qualsevol promesa fantasiosa. Entrem i després no sabem com sortir-ne»