Àngel Terron (Palma, 1953). É s poeta i catedràtic de Química Inorgànica de la Universitat de les Illes Balears. Ha publicat els llibres de poemes Iniciació a la química (1977), Noema (1978), Llibre del mercuri (1982), Ternari (1986), De bell nou (1993), Geometria descriptiva (1999), Sons nets (2004),  À mon seul désir  (2007), Els noms del cervell (2013) i, juntament amb Albert Pinya, Draft Art (2015). Durant els anys setanta i vuitanta va ser coeditor de diverses publicacions, com la revista Blanc d'ou i Poetry and Sons; i, juntament amb Andreu Vidal, Andreu Cloquell i Joan Mas i Vives, va dirigir la col·lecció de poesia Tafal (1977-1982). Ha col·laborat com a articulista en diversos mitjans de comunicació i ha publicat articles sobre química en revistes internacionals especialitzades. L'any 2019 publicà, a Lleonard Muntaner, Editor, El llibre del mercuri (1975-1985), un volum que aplega, revisada i amb algunes notes clarificadores, la seva obra inicial, gestada en els anys de l'anomenada revolta poètica catalana de les dècades dels setanta i vuitanta. Una trilogia química i alquímica en què conflueixen la ciència, la lírica i l'humanisme.