|
Quan tenia onze anys, Ron Butlin va abandonar el petit poble escocès de Hightae. Als setze anys va arribar a Londres fent autoestop, allà no va fer res durant un temps (era finals dels seixanta, va veure els Stones a Hyde Park, va pujar en un ascensor amb Paul McCartney... així era la vida en aquells dies).
Després d'una temporada d'intensa desocupació, el govern va decidir que era hora que fes una contribució a la societat i, com a incentiu, va deixar de pagar-li l'atur. Es va convertir en model masculí a l'Escola Superior d'Art d'Edimburg, això li va permetre seure i no fer res durant hores i hores. Els seus primers poemes publicats daten d'aquest període.
Hi ha més gent que escriu poesia que la que la llegeix i la compra així que, per seguir amb vida, va aprendre a diversificar. Es va veure escrivint relats, novel·les i fins i tot llibrets d'òpera.
Ron Butlin s'ha convertit en un dels escriptors més aclamats d'Escòcia. Entre les seves obres destaca aquesta novel·la que ara us presentem (guanyadora dels Premis Millepages i Lucioles). Ha escrit cinc obres més en prosa així com sis llibres de poesia. La seva obra ha estat traduïda a més de deu idiomes. Viu a Edimburg amb la seva dona, l'escriptora Regi Claire, i el seu gos.
|